Quin parell de bestioles!
Va ser bastant sonada l’emissió d’un programa de Televisió Espanyola en què dos grandíssims referents de la cuina, Arzak i Adrià, dels quals no cal afegir res més, estaven recolzats a la barra d’un bar submergits en un debat estèril, amb punt de confrontació i xoc càntabre/mediterrani sobre les seves consideracions culinàries. Amb un “Posa-me’n una miqueta de xacolí i a mi una cervesa” s’aconsegueix l’únic moment de treva en una accelerada conversa en la qual es manifesta una barreja […]
Mariano, t’ho dec tot “profe”
Foto web Lo Paller del Coc L’associació amb el meu ofici i passió va començar des que era molt petit i es va iniciar quan freqüentava la cuina on la meva àvia preparava uns fantàstics plats en què els aromes encara tinc gravats en la meva ment i al meu olfacte. Aquelles visites i consells han quedat com llunyans records culinaris, però van constituir el primer apunt, que anys després va definir la meva vida. El següent apunt és la […]
Celler Can Roca i l’esperit del sacrifici
Foto: web celler Can Roca El Celler de Can Roca ja no és el millor restaurant del món segons la revista londinenca Restaurant Magazine i la seva qualificació The World ‘s 50 best restaurants. Moltes eren les il·lusions que els esforços de Josep, Joan i Jordi, els germans que l’any passat ens van il·lusionar amb el seu flamant premi, tornessin a repetir-se en la present edició i el Celler Can Roca tornés a ser l’estrella mundial de l’univers de la […]
Un cop més les normatives que en molts casos entorpeixen el treball de moltes empreses i professionals, han provocat després de nou anys de litigis amb la Generalitat el tancament de Casa Sendra, considerada com la millor elaboradora del món de la “Llonganissa de Vic” i amb 165 anys de presència en el mercat. L’origen del conflicte es va originar quan es va crear la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) que regula els criteris d’elaboració, productes permesos i l’etiqueta. Des de […]
“He d’organitzar-me per anar a Vinaixa” Avui, per fi, vaig a compartir idees amb Martí Terès i la seva Oleum Flumen. Ha costat bastant insistència per la seva banda i diversos canvis d’activitats per la meva, per trencar amb l’estereotip que sempre ens creem a l’hora de veure’ns amb una persona, en el meu cas traduït a “he d’organitzar-me per anar a Vinaixa”. Perquè mereix molta atenció i temps trencar amb la dimensió diària i connectar amb la d’en Martí. […]