Menu

Crema catalana amb fruits vermells

05 - 02 - 2016

Josep era un camperol d’un poblet català que al segle XVIII sustentava la seva vida i la de la seva família treballant en el camp i en el seu corral. Era conegut per les seves excel·lents gallines, productores d’uns ous molt benvolguts, especialment per les monges del convent de la seva localitat, quines ho havien habilitat com el seu proveïdor destacat. El 19 de març es va encaminar guiant el seu carro cap al convent per fer lliurament dels seus productes.
En arribar, l’oració i la vida monàstica de les monges, aquell dia no eren així, estaven molt nervioses i alterades perquè el bisbe de la zona les visitava. Era tot un privilegi per a elles a causa que els alts priors no acostumaven a realitzar acte de presència en convents tan petits com el d’elles. Però a causa de les seves habilitats gastronòmiques, que havien arribat a les oïdes d’un il·lustre eclesiàstic molt complaent amb el seu estómac, es va personar a l’edifici per rendir homenatge als seus bons costums i donar-se una bona àgape. Les monges van estar a l’altura en els plats, però quan van arribar a les postres, l’anunciat flam previst, va viure un petit accident en la seva elaboració i la seva consistència va quedar una miqueta líquida i semblava més unes farinetes que un flam. Per solucionar tal contratemps i satisfer al golut bisbe, les monges van improvisar i van rematar el suposat flam amb sucre cremat per donar-li més consistència.
Amb rapidesa ho van col·locar en la taula i la impaciència de la seva il·lustríssima ho va atacar amb una bona cullerada que en arribar a la seva boca li va fer exclamar un sonor: crema! que no li va eximir de donar bon compte del flam apanyat i enaltir el seu sabor. Les lloances d’aquest bon vivant, van ser les que van induir a les monges a batejar com a crema al que un accident en la cuina la va convertir en una de les postres que poc temps després es va convertir en un dels més populars d’aquella comunitat, establint el dia del sant de Josep com el principal per estar omnipresent en totes les taules.
Aquesta petita ficció és en realitat el que explica la tradició com l’origen de la crema catalana i la seva evolució en el temps, és la que proposo en aquesta recepta.

Ingredients:

Llet 1l
Sucre 150gr
Rovell d’ou 120gr
Maicena 40gr
Pell llimona, unitat
Pell taronja 1uni
Canyella br. 1uni
Vainilla 1uni
fruits vermells 300gr
Isomalt 100gr

Elaboració:

Infusionar els aromàtics amb la llet i la meitat del sucre. Infusionar 5 minuts i colar. Blanquejar els rovells juntament amb la meitat del sucre i la maicena.

Barrejar la llet amb els ous i portar al foc. Deixar 20 segons després de bullir movent constantment. Tapar en contacte y reservar.

Omplir els plats corresponents i caramel·litzar amb el cremador i sucre moreno.

Afegir al damunt els fruits vermells i decoració d’isomalt.

 

Comenta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 × three =