Jordi Angli

“He d’organitzar-me per anar a Vinaixa”

Avui, per fi, vaig a compartir idees amb Martí Terès i la seva Oleum Flumen. Ha costat bastant insistència per la seva banda i diversos canvis d’activitats per la meva, per trencar amb l’estereotip que sempre ens creem a l’hora de veure’ns amb una persona, en el meu cas traduït a “he d’organitzar-me per anar a Vinaixa”.

Perquè mereix molta atenció i temps trencar amb la dimensió diària i connectar amb la d’en Martí. La seva no és superficial ni ràpida. Com un bon guisat, el xup xup en aquest cas és l’elaboració d’una conversa a foc lent, afegint els ingredients necessaris perquè aquest savi de l’oli i moltes altres coses, serveixi un plat ple d’anècdotes, reivindicacions i molt, molt contingut que va desgranant al seu ritme.

És un rebel amb causa i allà per 1995 va trencar amb tot motivat pels seus estudis sobre les oliveres i l’oli, i envair com ell diu “una sensació poètica”. Va adquirir unes descuidades finques a Vinaixa per crear una oda a l’oli, rimada després de cinc gebrades hivernals -cinc secs estius llegint, consultant i viatjant, que van donar com a resultat el destil·lat dels primers litres de l’oli d’oliva verge extra que vaig tenir l’oportunitat de testar. Impressionant.

Mentre condueixo per l’A2, per cert, l’autopista més cara del món, arribo a la bifurcació cap a Lleida i al dirigir-me cap a la llarga recta amb pendent que trenca el camí cap a Tarragona, tinc la sensació que entro en una transformació brusca del paisatge que provoca que em vingui al pensament “Les Taixeres”, la finca de producció ecològica en la qual Martí cura les seves oliveres de diferents edats i varietats, en què exerceix de mestre alquimista en la producció de les seves varietats d’oli.

Segur que Martí em farà trepitjar les especials terres on reposen les seves oliveres, m’indicarà els seus últims invents experimentals per aconseguir millors olives i després iniciarem la nostra particular ruta gastronòmica, partint des de la “Petita Boqueria”, la botiga en la qual s’exposen els seus productes.

Per sort avui tenim un dia assolellat i la llum especial que es reflectirà en tots els racons de la finca, provocarà que en Martí i jo entretanquem els ulls per contemplar un paisatge encarnat en un mar d’oliveres, mentre que la veu de Martí no deixarà d’indicar “fixa’t en les branques d’aquella olivera” o “en aquella zona cultivem la nostra horta ecològica”, tot això amb un to de qui és un apassionat del que fa i al que no li importen els esforços que això suposa per aconseguir des de terres de l’interior, un valor daurat tan essencial en la dieta mediterrània.