Jordi Angli

Imagino a un dels nostres prehistòrics ancestres del llunyà orient inspeccionant una planta silvestre de la qual penjaven uns fruits vermells rodons, atractius a la seva vista i necessaris per a la seva subsistència. Sense més, aquest podria ser un episodi qualsevol d’aquella forma de vida primigènia, encara que constatat com a evidència en restes arqueològiques amb 8.000 anys d’antiguitat. La nostra fascinació ve de lluny, la seva visió és tan atractiva que des de llavors s’ha gravat en el nostre adn, arribant fins a nosaltres insinuant-se amb la forma de cirera.

Expliquen les cròniques que els romans van perfeccionar les tècniques d’empelt i la creació de noves varietats de cireres que van ser esteses per tot el seu imperi. Sobra dir que un dels fets ben coneguts d’aquesta cultura va ser el que avui podríem denominar gastrònom, amb la variant d’una vocació desproporcionada per uns excessos molt identificats en els bacanals. Un d’aquests il·lustres ciutadans romans, Licinio Lúculo, sibarita refinat on els va haver-hi, posseeix la paternitat de la difusió de la cirera des de la vila i cort a tot l’imperi, ajudant a iniciar el cultiu i desenvolupament de les varietats que des de llavors acompanyen a aquesta fruita, la maduració de la qual es produeix al final de la primavera i ostenta el reconeixement de la millor fuita fresca de l’estiu. En aquesta estació i també com a costum ancestral, els japonesos veneren les flors del cirerer, denominades Sakura, símbol de la cultura nacional, representat en el festival Hanami que enalteix la delicadesa i bellesa de les flors. Sense arribar a aquesta devoció, a la Vall del Jerte de Càceres podem viure aquesta experiència a la fi de març o principis d’abril i aproximar-nos a l’espectacularitat de camps il·luminats per aquestes flors blanques.

El seu atractiu és poderós i s’ha pres com a referència per projectar emocions, com en la dècada dels 70 quan el fotògraf Tony Riera va escollir la imatge de la cirera com a icona representativa de la discoteca de Pachá a Eivissa, jugant amb la projecció dels hippies i l’ambient nocturn de l’illa, essència que pretén seguir vigent en els nostres dies. Potser, associant els somnis no al·lucinògens, -o també-, d’aquella època, amb la interpretació dels somnis no Freudians actuals en els quals es busca el significat de somiar amb cireres. Els “gurus” estudiosos d’aquesta qüestió ens indiquen que estan associats amb la sort i la fortuna i asseguren amb gosadia que els qui estan passant moments de passió amorosa i somien amb cireres de color vermell intens, indiquen sort en aquestes relacions. Evidentment, somiar amb cireres en mal estat no resulta gens positiu en qüestions referents a la salut. A propòsit d’això, la meva pregunta és, Algú ha somiat amb cireres?.
Aquestes sorts endevinatòries les podem constatar en aquestes nits d’insomni, contemplant els programes televisius de protagonistes “milagreros” i coses vàries, que ens proporcionaran lliçons magistrals, amb tirabuixó inclòs, intentant demostrar que posseeixen la poció màgica per solucionar qualsevol problema addicional a la interpretació dels somnis relacionats amb cireres.

El que sí està científicament demostrat és que en lloc de servir per a aquestes interpretacions, la cirera millora la qualitat del somni per la seva concentració de melatonina i és considerada com una de les poques fruites que la conté. Se sumen a la interessant llista de beneficis, el seu alt contingut d’hidrats de carboni amb un nivell de calories moderat, importants quantitats de fibra que milloren el trànsit intestinal, petites quantitats de vitamines A i C, propietats antioxidants amb un contingut superior al d’altres fruites per la seva aportació d’antocianines i destacats components de ferro i calci, ideals per a l’osteoporosi i els problemes de formació de les dents.

A més, el seu oferiment és agosarat, perquè cada varietat posseeix característiques molt particulars que ens deixen escollir entre cireres grans, vermelles, petites, dolços, com les varietats Napoleó, picota, sandy, gerd, o cireres àcides com la richmond, morello o montmorency.

Si com diuen, les cireres prevenen la pèrdua de memòria, no ens oblidem d’elles cada entrada de l’estiu i allunyar durant aquest temps al succedani tan atacat com els bombons Mon Chéri negres, amb cirera i licor, succedani al seu torn, d’un còctel amb cirera navegant.

Jose Rabadán