Menu

La carxofa, tot cor

21 - 04 - 2015

Té un nom que quan era nen i ho vaig sentir per primera vegada, em va sonar rar. Amb els anys i els coneixements vaig descobrir que carxofa en el castellà antic es denominava alcarchofa, evidentment, termes afectats pel seu origen del nord-est d’Àfrica, de l’àrab al-kharshûf, que ens indica l’origen d’aquest so tan peculiar.
El seu aspecte també és curiós i un es queda amb la sensació de què porta posada una armadura, com armadura medieval al que anem despullant les fulles exteriors, per aconseguir el seu desitjat cor, complint amb el que diu el refrany, “fulla a fulla es menja la carxofa”, tota una exaltació a la paciència.
Malgrat aquests antecedents, la carxofa posseeix una llarga història i sempre ha estat molt benvolguda, des que grecs i romans, els primers que van començar a consumir-la, sempre se li han atribuït qualitats afrodisíaques, encara que la realitat és que els científics ens diuen que posseeix un alt contingut de vitamines, fibres, minerals, sota índex de colesterol, hidrats de carboni i proteïnes,
Arrebossada, saltejada, gratinada, amb crema, farcida, fregida, cuita…, les opcions d’aquesta verdura en la cuina són variades i en aquest vídeo us proposo una recepta amb cloïsses.

Posem unes carxofes en la nostra vida, sense utilitzar aquella funesta dieta de la carxofa i seguint un savi consell popular que diu “La carxofa d’abril per a mi, la de maig per al meu amo i la de juny per a cap”, o parafrasejant a Audrey Tautou, la protagonista de la pel·lícula Amélie, qui en una de les escenes sentencia amb un “almenys vostè mai serà una hortalissa, perquè fins a les carxofes tenen cor”.

Comenta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eighteen − eight =