Jordi Angli

“La meva casa és el meu tresor” 

Potser per la màgia de l’eixample barceloní o per la visió d’adaptar un concepte de vida que és habitual en molts països occidentals, Jordi de Toro, després de més de 30 anys venent joies i rellotges d’alta gamma, va decidir que el negoci que sempre havia estat en un local comercial a l’ús, fóra gestionat des del seu propi habitatge. La seva selecta clientela entre la qual figuren moltes cares conegudes de la política i altres amb important rellevància social, troben en aquest espai una forma privada de decidir la seva compra entre una àmplia varietat de marques, dissenys a mida o encàrrecs especials.

Tots estem familiaritzats amb els enormes pisos que l’eixample barceloní va proporcionar a Barcelona quan la ciutat va sortir de l’intramurs medieval que durant segles va constituir el perímetre de la ciutat. Els camps confrontants en què estava prohibit construir per considerar zona militar, van ser desplaçats pel Pla Cerdà, van connectar els municipis que en l’actualitat són barris de la ciutat i van crear una nova urbs que, tot i que durant dècades no va ser ben acollida pels ciutadans, avui pot considerar-se com el pla urbanístic més encertat per a aquesta ciutat.

Molts dels pisos que es van construir han perdut la seva essència original mutilats per adaptacions d’ús per a oficines o despatxos que es van reformar i van ocultar el que originàriament destacava en un paviment noucentista, unes altes parets, o bé amagant o destrossant les rematades dels teginats del sostre. Àmplies estances que encara conviden al tipus de vida que va caracteritzar els ciutadans barcelonins de mitjans del segle XIX i que actualment conserven l’atractiu de viure-hi i perquè L’Eixample continua considerant-se el centre de la ciutat.

Jordi del Toro va mirar i remirar espais i, finalment, es va decidir pel que ha convertit a la seva botiga/privé i en què ha aconseguit que la vida sigui diferent. La combinació de negoci/habitatge es va iniciar amb la recuperació dels elements ocults per les diferents reformes que es van realitzar anteriorment, aconseguint destacar les essències inicials que ha sabut combinar amb una decoració una mica eclèctica, combinant elements clàssics amb altres més industrials, una mica a la seva manera, però amb un toc que no deixa indiferent a ningú.

“La meva casa és el meu tresor-ens comenta Jordi-, i no només per a mi, els clients i amics tenen un espai en el qual poden decidir la seva compra d’una forma relaxada, enmig d’una conversa mentre prenen un cafè o la beguda que els vingui de gust. Em aventurat a aquest tipus de proposta per ajustar al suggeriment de diversos clients amb rostres molt coneguts, quan em comentaven que un espai privat on comprar i mantenir la seva privacitat els resulta molt atractiu. Per als que no ho són, la forma personal d’atendre’ls, els fa sentir molt còmodes en el meu privé “.

Part de l’habitatge té un ús d’exposició i algunes dependències estan presidides per vitrines i mobles que mostren una representació de models i dissenys d’alta gamma que faciliten la decisió de la compra. La relació de marques de luxe és àmplia, però el més destacat és que qualsevol persona pot realitzar un encàrrec especial d’un model concret de rellotge, el disseny d’una joia única o el redisseny d’una peça desfasada o malmesa per l’ús. L’art també té protagonisme i es manifesta per tots els racons.

Un altre dels tresors del Privé de Jordi del Toro és la gastronomia , que el comparteix amb Jordi Anglí, organitzant sopars amb grups selectes de persones i una carta definida pels assistents que després es pot reposar prenent una copa en qualsevol de les estances amb què compte el Privé.

De moment us deixem amb una prèvia d’imatges en què els dos il·lustres personatges defineixen el que després es cuinarà i se servirà. Aviat tindreu més detalls.

Jose Rabadán