Menu

Restaurant La Volàtil, l’esperit de Bacus i la qualitat gastronòmica

30 - 12 - 2015

M’havia proposat desconnectar intensivament de tot aprofitant uns dies de descans, després de 28 jornades ininterrompudes de treball. Em vaig refugiar a la meva casa i quan tancava els ulls, en la meva ment solament apareixien imatges de plats, productes, el meu equip treballant…, per això quan va sonar el telèfon per primera vegada no vaig atendre la trucada. No va ser fins a la cinquena ocasió i deu minuts més tard quan vaig decidir contestar. Per allò de que si algú insisteix, és que es tracta d’una trucada important i perquè a la pantalla apareixia el nom de Jaume Jovells de Can Pineda.
El meu col·lapse d’imatges va desaparèixer quan iniciem la conversa. Van sorgir els riures i en una xerrada còmplice ens anàvem posant al dia de les coses de la vida, a pesar que el més raonable hagués estat que ens veiéssim, ja que vivim a escassos deu minuts. Però com a resulta normal en aquests casos, sempre resulta difícil, a més, l’irònic del cas és que ens veiem ocasionalment en els restaurants en els quals tots dos treballem. Coneixedor dels meus serveis d’assessoria gastronòmica, em va informar de la iniciativa dels germans Susana i Víctor Company per a l’obertura d’un local en el qual la cultura del vi i la gastronomia és agermanessin sota el nom de La Volàtil i amb ubicació en el número sis del carrer Muntaner de Barcelona. No vaig dubtar ni un instant a acceptar aquesta col·laboració, primer perquè venia de la mà de Jaume i segon perquè des de la primera reunió em vaig contagiar de la il·lusió de dos joves expectants amb un projecte que podia significar un canvi important en les seves vides.
Fa anys que col·laboro amb restaurants consolidats o amb uns altres de nova obertura que sol·liciten els meus serveis d’assessoria gastronómica  i entre professionals, sempre acordem l’adequat pel bon funcionament del seu negoci, diferent de la d’un client que va decidir invertir els seus diners en la creació d’un restaurant, amb un criteri tan pelegrí com afirmar que “amb un parell en la cuina i un altre a la sala, a guanyar diners”. Lluny de ser coneixedor del que significa la dedicació i el sacrifici que comporta aquest ofici. En el cas de Susana i Víctor, la seva il·lusió es va conjurar amb la tranquil·litat que els projectava per afrontar aquesta aventura i les propostes gastronòmiques que els vaig presentar, basades en la qualitat de producte, per compartir, senzilles, divertides i sinceres.


Com sempre succeeix en aquest ofici, el més important era construir un equip que elaborés aquest conjur. Em vaig posar a la feina amb qui ha estat la meva mà dreta i esquerra moltes vegades, David García, per buscar el perfil indicat de persones que gestionessin la cuina de la Volàtil. Mentre desenvolupàvem el projecte i ens reuníem amb Víctor i Susana, els ullets de David brillaven tant com els d’ells. Al final, veient la seva reacció em va sortir la frase: “David tu ets el xef que es necessita aquí”. David no va dubtar massa. La confiança i respecte que ens tenim ens ha permès treballar junts molt temps sense conflictes i sempre sent molt clars entre els dos. El vaixell ja tenia capità!, David aportava l’experiència, la pausa, la tranquil·litat i els seus coneixements al projecte.
L’eufòria que a partir d’aquest moment estava present en tots nosaltres, es va veure alterada pel factor obres, que com sempre s’allarguen i no coneixen de terminis d’execució.
Amb la carta definida solament faltava provar el producte. Triar una anxova entre les 4/5 millors del mercat?, beneït problema!, i un pernil?, beneït problema!. Què més provem?.
Susana i Víctor van aportar el seu criteri en els plats per crear una carta que realment els motivés per al seu local. En cas d’empat tècnic, teníem com a àrbitre al seu pare, Pepe Company, el seny de l’empresa, que sense entorpir, guia i assessora per arribar a bon port.

La volatil platos
Els beneïts problemes de les proves de productes, van definir l’oferta: anxoves, braves, olives, guisats, patates fregides de les bones, per acompanyar a una oferta de més de 200 referències de vins que segur satisfaran al enòleg més exigent. Falta rodatge, però amb l’esperit positiu, el nivell humà que gestiona La Volàtil i el bon fer, arribaran lluny.
Ara solament falta temps per asseure el projecte i com no, una mica de sort que sempre va bé.
Des d’aquí, us envio la meva conclusió: MOLTA SORT FAMÍLIA!

La volatil-2

Jordi Anglí

Comenta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

one + fifteen =