Menu

Tàrtar de salmó amb alvocat i mostassa

08 - 07 - 2016

Marco Polo en el seu llibre de viatges, descrivia que els habitants de Carigian, província xinesa de Yunnan, i els guerrers mongols consumien carn crua filetejada i amanida amb espècies. Aquesta primera aproximació al que actualment es coneix com tàrtar, va ser ampliada després per altres historiadors, que esmentaven que els genets tàrtars passaven gran part del dia en les seves muntures i per alimentar-se col·locaven carn salada sota la cadira de muntar, aconseguint que els trossos es maceraran i obtenint aliment que consumien en les seves llargues jornades a lloms dels seus cavalls.

El que fa segles era un hàbit de subsistència es va convertir a principis del passat segle en un plat exquisit, eliminant l’etiqueta de “bàrbar”, passant a ser alguna cosa “xic” i quedant finalment en “diferent”, com així ho van identificar els xefs francesos de l’època.

A més de la carn, la preparació d’aquest plat també va evolucionar cap al peix, unificant criteris, denominant tàrtar a qualsevol preparació en cru, picat fi i amb l’opció d’acompanyament de condiments o salses. En qualsevol cas, és una bona forma d’apreciar el sabor i la textura en tota la seva esplendor de qualsevol dels dos productes.

La recepta que us proposo és un bon plat estiuenc, fàcil de preparar, que us obsequiarà amb bocades sanes i frescs per alleujar les altes temperatures.

Ingredients:

Alvocat 1unitat
Salmó 200gr
Ceba 30gr
Xerri 30 unitats

Vinagreta mostassa:

Mel 20gr
Savora 50gr
Oli d’oliva 120ml
Sal i pebre
Micro mezclum

Elaboració:
Vinagreta:
Barregem la mel amb la mostassa savora i l’oli. Triturem i emulsionem amb oli. Reservar.
Tallem el salmó i l’alvocat en donats tipus macedònia. Condimentem amb sal i pebre. Afegim la vinagreta i barregem bé.
A la base del plat col·loquem el tàrtar, damunt els xerris i la ceba tallada molt fina. Decorem amb fulles de mezclum.

Comenta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

four × three =