Menu

Tres anys de diàlegs amb el xef Jordi Anglí

30 - 09 - 2016

Quan vaig acordar amb Jordi Anglí que gestionaria la seva comunicació des de Linedos, immediatament em vaig adonar de la dificultat que significava transmetre les vivències d’un xef que no té ni un segon per respirar. El seu projecte professional està ple de reptes gastronòmics i les converses amb Jordi han propiciat el naixement de bastants capítols en el blog del seu web, amb propostes que han creat una elaborada carta basada en receptes, reflexions, alguna crítica i consells de la seva assessoria gastronòmica. Perquè darrere de les persones sempre hi ha històries per explicar i no necessàriament amb l’objectiu d’exaltar-les, sinó perquè els seus coneixements i reflexions arribin d’una forma natural, sense utilitzar un estil recurrent i mancat de concepte.

El dia D quedem a la seva base operativa del restaurant El Xalet de Montjuïc per aprofundir en l’estructura del seu web i quines coses havíem de publicar al web, blog i xarxes socials. Prèviament havia donat voltes a diverses idees i conceptes i finalment vaig decidir proposar-li un parell d’opcions basades en una amb estructura clàssica i una altra més actual, molt visual, amb un concepte en el qual la imatge fos la protagonista.

Una vegada vaig arribar a l’enormitat del restaurant, que vist des de fora per qui ho desconegui no ho sembla, vaig entrar en una terrassa-rebedor des de la qual es pot contemplar les diverses terrasses exteriors i la zona de restaurant cobert, separada de la construcció veïna per un immens mur que suporta les graderies de les piscines municipals de Montjuïc. Vaig entrar a la immensitat de la sala coberta superior i vaig informar la recepcionista de la meva cita amb Jordi. Em va indicar que ho trobaria a les cuines i quan em vaig dirigir a l’escala d’accés, no vaig poder més que parar-me per contemplar des d’uns immensos finestrals unes temptadores i panoràmiques vistes de Barcelona del costat muntanya, com diem els barcelonins. Era a primera hora del matí i el restaurant imposava sense clients. Davant tanta immensitat de visió de la ciutat, em vaig sentir com quan visito una de les moltes catedrals en les quals he tingut oportunitat de quedar-me fascinat per la grandiositat de l’espai i sobretot pel silenci, solament trencat per la presència d’unes quantes feligreses (perquè normalment són dones) que, en el cas d’aquest temple de la restauració, estaven representades per la recepcionista i l’equip de sala.

Vaig baixar les escales d’accés a la cuina i ràpidament vaig localitzar a Jordi, davant dels fogons controlant una immensa olla al “chup chup”, fumejant, envoltada d’un mar d’acer que vaig imaginar que cada dia s’enfrontava a la galerna provocada pel moviment d’utensilis i plats en l’hora del servei.

El blanc impol·lut present en les jaquetes curtes dels cuiners que ja treballaven, destacava a la seva amb un brodat amb el seu nom. Un “Què tal Jose?” i una extensió del braç amb la mà oberta, van ser l’inici de la xerrada que vaig mantenir amb Jordi Anglí.

Només disposava de 15 minuts i, atent, (Jordi és dels quals escolten) breument comentem coses intranscendents. “Per anar per feina”, vaig connectar el meu portàtil per visualitzar maquetes que acompanyava amb les meves explicacions. Mostrava una mescla de curiositat i sorpresa que jo vaig entendre com un “encara sort que he encertat”, perquè a la majoria dels casos, quan proposes com organitzar la comunicació d’un client, primer has d’anar a un camp de cebes, estirar d’unes quantes i intentar comprendre que és ho vol el seu conreador per definir la comunicació més adequada.

Com suposava, l’opció visual va ser la guanyadora i va propiciar l’inici d’intensos treballs de disseny web, fotografia i redacció de textos. La seva carta de comunicació es va tancar amb la incorporació de perfils per a xarxes socials i des d’aquell moment vàrem iniciar un camí que tres anys després està replet de complicitats, al voltant d’un espai que projecta als usuaris la seva vida com a xef, pel qual sacrifica el seu escàs temps lliure, ocupat per les maratonianes jornades de treball que impliquen més de deu hores de treball diari i, en moltes ocasions, diverses setmanes sense tenir un dia de descans.

El fogó en el qual es cuina la seva comunicació segueix actiu com el primer dia. Sí que és cert que en moltes ocasions haig de perseguir-li per aconseguir alguna informació i, a pesar que els seus altres fogons requereixen la seva plena dedicació, sempre aconsegueixo aquest foli que donarà llustre a la seva plataforma jordiangli.com.

Jose Rabadán

Comenta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

20 − seven =