Autor: Jose Rabadán
Em sorprèn fins a on pot arribar la rèplica d’una xef al comentari negatiu d’una parella de clients en Tripadvisor: condemnada a pagar 6.000 € per esmentar els noms i activitat professional dels qui van publicar la crítica. Això és el que ha succeït a la xef mallorquina Macarena de Castro del restaurant El Jardí de Alcudia, que ostenta un estel Michelin.
Segons publica el diari de Mallorca a la seva edició digital del 19 de gener, la sentència considera que la clienta no és una persona pública i la cuinera l’esmenta en el seu escrit de rèplica “amb l’únic ànim de degradar a l’actora i posar-la en una situació que la desacrediti davant els altres usuaris de la plataforma”.
En contrapartida, com recull l’edició digital de 20 minutos del 21 de gener, “segons explicava Macarena de Castro, els clients havien begut massa, van intentar portar-se del restaurant un element decoratiu, i van mostrar un comportament molt poc adequat, tombant-se fins i tot en un dels sofàs que el local té en la seva entrada”.
Sense entrar en valoracions a una sentència que pot recórrer-se, cadascú pot tenir la seva, però sí que vull destacar que en general, posa de manifest l’exposició dels restaurants en aquest tipus de plataformes i xarxes socials. Enfront d’un comentari negatiu, amb menyspreus inclosos, als quals treballen o gestionen un restaurant, no els queda més remei que el componiment i les bones maneres. Recordeu l’entrada d’aquest bloc “La cuina està tancada” i que té a veure bastant en aquesta qüestió.
Cada dia un restaurant la hi juga amb els seus clients i alguns d’ells, utilitzant un teclat, poden ocultar-se i publicar un comentari sense necessitat de donar la cara, sense conèixer gens d’ells, podent provocar conseqüències imprevisibles a un establiment amb un nom, adreça, carta, persones, que s’exposa obertament i lluitant perquè el seu negoci funcioni. En molts casos per altivesa i revengisme amenaçador, informant l’establiment amb la publicació d’una crítica negativa, coneixedors de la paüra que això significa, ocultant en molts casos intencions malicioses com la de no pagar el compte. Evidentment queden exclosos aquells establiments, que n’hi ha, del tipus dels esmentats en l’article “No tot és color de rosa“, que es mereixen qualsevol crítica negativa i per la seva dolenta gestió cauen per si sols, en alguna ocasió sense necessitat de crítiques negatives en Tripadvisor.
Però, què dir de Tripadvisor?. Usuaris i professionals tenen la seva opinió sobre aquest tema, des dels quals consideren a aquesta plataforma com la seva bíblia al moment d’escollir un establiment, fins als escèptics que creuen que té certa dosi d’oportunisme i entre altres coses s’utilitza per desqualificar als seus competidors. Tripadvisor no deixa de ser un negoci. Va néixer com una web amb la intenció de crear una comunitat d’usuaris que conformessin opinions de les seves visites a restaurants i amb el temps s’ha convertit en un negoci del model Booking, que sense tenir el cost d’explotació que comporta un hotel o allotjament, el seu benefici és el 20% de qualsevol reserva. Aquest model de negoci amb una immensa quantitat d’usuaris no és criticable com a tal. Però sí les llacunes que acompanyen a la seva enormitat, entre les quals trobem les importants dificultats per eliminar un negoci de la seva plataforma, que no és possible fins que cessa l’activitat i amb tot, cessada, en molts casos segueix apareixent. O les denúncies d’usuaris que indiquen una forma enganyosa de mostrar a un hotel com a complet, encara que no ho estigui, i suggerir un altre amb major comissió per a la plataforma, acció que a França va significar una multa de 300.000 €. per Tripadvisor, Expedia i hotels.com. I com no, l’embull de passos que el titular d’un establiment ha de realitzar per denunciar una crítica maliciosa i sense veracitat.
Per qui subscriu aquestes línies, Tripadvisor és una eina que utilitzo amb certa freqüència per seleccionar un restaurant, amb un ull clínic que filtra comentaris carregats de grans elogis o els negatius-destructius, interpretant les apreciacions honestes (que n’hi ha), entrant al seu web i solucionant-me la papereta quan em desplaço a altres poblacions o països, on la boca-orella (que segueix sent vàlid) ho utilitzo amb els residents de la zona per completar la informació del restaurant seleccionat. Haig d’afirmar que aquesta plataforma m’ha solucionat satisfactòriament la majoria de les eleccions de restaurants, descartant això sí, les sabonoses opinions d’amiguetes i fans, que en molts casos estan presents.
La llibertat d’expressió és el nostre valor com a persones per a manifestar la nostra opinió i necessària per ser partícips en les deficiències que trobem en el sector hostaler. Però també considero que sense utilitzar el rol que qualsevol pot ser un crític gastronòmic i sent honests amb la nostra valoració. Recordant que el nostre risc només és seure a una taula, demanar els nostres plats i valorant que darrere existeix un equip de professionals que en molts casos s’esforcen durament en el seu treball per aconseguir una clientela satisfeta.
Comenta