A la frase “ens anem de pícnic”, sempre ens ve al cap el socorregut entrepà amb el seu corresponent embolcall de paper d’alumini. Dia de platja, muntanya o visita turística per al que ens va bé qualsevol cosa si anem amb pressa o si és elaborat per la mami canviant la seva ubicació a un tupper i ple a vessar per no passar gana…
Aquest hàbit, que cada vegada resulta més socorregut, és un repte quan es vol recollir a l’article d’una revista que contingui suggeriments gastro, ambientació i bones fotos. Requereix d’un estilisme i una posada en escena ben definida quan les fotografies es realitzen en un estudi fotogràfic i es volen transmetre propostes de pícnic pijo, o per no ser presumptuós alternatiu.
Vaig compartir aquest repte amb l’estilista Rosa Bramona i l’estudi fotogràfic Nou Photo per a un reportatge de la revista Caprabo. Suggeriments temptadors i un resultat que mostren les fotos amb plànols desenfocats.
Rosa va definir que “per l’ambientació vaig voler simular un exterior encara que les fotos es realitzessin a l’estudi. Totes les receptes estaven pensades perquè fossin fàcils de portar i menjar en un picnic. Per això l’estilisme buscat es va basar en plats de plàstics, coberts de fusta i envasos que tanquessin hermèticament. Cromàticament vaig jugar amb colors verds, roses i morats que evoquen a la primavera i que compaginaven molt bé amb les receptes que Jordi va decidir”.
Va significar una col·laboració creativa i interessant, però el que no us explico és si després tot l’equip ens vam anar de pícnic.
Fotos Revista Caprabo, realitzades per Nou Photo.
