Les primeres cròniques sobre el cultiu del plàtan vénen del Sud-est Asiàtic. Després de recórrer Àfrica, va arribar a la costa mediterrània i la fi del segle XIX es va estendre com a cultiu intensiu en les Canàries, gràcies a la iniciativa de diversos empresaris anglesos que van introduir una varietat originària de la Conchinchina. Gràcies al clima i propietats de la terra de les illes, van propiciar el que avui coneixem amb la marca Plàtan de Canàries.
Una de les principals aportacions del plàtan resideix en el seu important contingut energètic gràcies a la glucosa, fructosa i sacarosa. Si mengem un parell de plàtans, ens facilitaran dues hores de treball intens o activitat física exigent. Sobre això, podem recordar una petita història dels anys 90 que va protagonitzar el tennista Michael Chang, qui als seus 17 anys va ridiculitzar durant cinc hores al déu Ivan Lendl, utilitzant una raqueta amb un mànec més llarg del que és habitual per compensar la seva alçada i menjant plàtans en el descans entre set i set. Anys després el va imitar el nedador Michael Phelps, qui després d’aconseguir una medalla olímpica, deixava instantànies menjant plàtans.
Comenten els entesos que el plàtan afavoreix el nostre estat d’ànim i perquè això passi, us proposo preparar un sarcòfag per al plàtan que acompanyarem amb un bon gelat de vainilla.
Ingredients:
4 plàtans canaris
4 unitats vainilla
200 grs. de crumble d’ametlles
Gelat de vainilla
50 ml. rom
40 grs. sucre moré
100 ml. salsa toffe
Elaboració:
Fem un tall a la pell del plàtan de manera que el puguem retirar i desprès tornar a muntar.
Trèiem el plàtan i el partim per la meitat. Posem al mig del plàtan la vaina de vainilla, una mica de sucre i el rom.
Tanquem el plàtan i el posem de nou dins de la seva pell.
Enfornem al 180º durans entre sis i vuit minuts.
Un cop surti del forn, l’enplatem juntament amb un línea de salsa toffe, crumble d’ametlles i gelat de vainilla