L’amanida és un plat que sol o com a acompanyant compartit, habitualment està present en la nostra taula. La multitud de combinacions que permet és tan àmplia com la nostra imaginació culinària i si decidim que destaquin els vegetals, consumirem un plat amb calories controlades i abundants nutrients que cuiden i protegeixen el nostre organisme.
Corresponent a la vostra imaginació, la meva proposta és una amanida en què la base és la carxofa, verdura amb dues temporades de recol·lecció, una que comença a l’octubre i finalitza al desembre hivernal, i una altra a la primavera, que finalitza el seu cicle quan al juny s’entreveu la calor estiuenca.
La següent verdura que demana pas és la ceba dolça, també anomenada carlota dolça, Escalona, ceba marxo o echalota, a causa que el seu bulb és ovalat i de menor gruix que el d’altres tipus de cebes. Té el seu origen a l’Àsia Central i, potser perquè en el seu interior trobem unes dents similars a la dels alls, el seu sabor camina entre l’all i la ceba, al qual afegim el matís d’un lleuger picor.
Com a colofó a aquest plat, apareix la sardina fumada, vinguda del mar i mantenint la línia per aportar beneficis a la nostra salut. En aquest cas, fumada perquè la combinació dels diferents sabors posseeixin la seva identificació i es complementin entre ells.
Per als interessats en les curiositats, he trobat una cita de Martín Sarmiento, escriptor i erudit benedictí que en 1762 escrivia com es venien les sardines en el mercat de Pontevedra: “Siendo yo muchacho, había en Pontevedra un singular modo de vender las sardinas en la plaza. Porque noté el año de 1755 que ya pocos tenían memoria de aquel modo de contar, quiero explicarle aquí. Las sardinas no se contaban una a una, sino de cuatro en cuatro, y porque cada cuatro sardinas juntas ocupaban una mano, llamaban a cada cuaternión de sardinas una mano. Es precisa esta prevención para que todos entiendan lo que diré. Cuando una aldeana preguntaba a otra a cómo van as sardiñas na praza?, le respondía: Catro mans a branca, tres mans a branca, etc. Mil veces oí estas respuestas. Querían decir que daban cuatro mans de sardinas, o dieciséis sardinas, por una blanca, treinta y dos por un maravedí, sesenta y cuatro por un ochavo, y ciento veintiocho sardinas por un cuarto. Si eran tres mans, daban doce por una blanca, y si eran cinco, daban veinte, o ciento sesenta sardinas por un cuarto”.
Un cop il·lustrat el coneixement, ve la praxi en la cuina treballant aquesta senzilla recepta, amb la qual espero que gaudiu.
Ingredients:
1/2 kg de carxofes en oli tallada a quarts
100gr de tomàquet sec
8 filets de sardina fumada
300gr de pa de pagès
2 taronges 150 gr. de micromezclumm
250gr d’escalunyes confitades
Elaboració:
Cruixent de pa: Retirem la crosta del pa i el trenquem a bocins. L’empapem amb oli d’oliva i els fem coure a 120° fins que estigui ben cruixent. Reservem.
Escalunyes confitades: Escalfem les escalunyes i les confitem en oli d’oliva. Un cop confitades les saltegem amb una mica de sucre. Reservem.
Taronja: Pelem la taronja i retirem els grills sense deixar cap part blanca. Muntatge: Disposarem tots els ingredients a la base d’un plat amb harmonia i distribuint els colors. Al damunt posarem els micromezclum repartits I amanirem amb una mica de vinagreta ben suau.