Un imprevist com l’anul·lació d’una cita, pot ser un dels molts motius pels quals no acudim al restaurant en el qual hem reservat una taula. Segons informacions oficials, entre el 20 i el 50% dels clients no informa de l’anul·lació de reserves efectuades a restaurants, una negligència que suposa un greuge important per a molts restaurants, afectant d’una forma directa als seus marges.
Encomanar-nos al sentit comú i pensar que els clients la mantindran i avisaran si no poden acudir, s’està convertint en una fal·làcia. Els únics que poden sortir ben lliurats són aquells establiments que posseeixen llista d’espera i poden cobrir les baixes, o en altres casos, la pràctica cada vegada més estesa, dels restaurants de nivell alt que apliquen un càrrec en la targeta de crèdit del client si no avisa en el temps estipulat. En aquest cas reservar i no acudir pot resultar car, perquè la mitjana de l’import mínim a facturar en aquests restaurants ronda els 100€.
En el cas dels hotels, se sol·licita una targeta de crèdit per facturar l’habitació reservada en cas que no s’ocupi. Es tracta d’una mesura dissuasiva perquè es tingui el respecte necessari per cobrir els problemes que comporta no avisar de l’anul·lació. Mai serà una mesura popular, però aquesta norma evita que s’alleugin els costos que comporta una reserva que després no es pugui cobrir.
Per desgràcia, en un petit restaurant aquest formulisme pot implicar que els clients frenin les seves reserves i caure en la possibilitat que es presentin a l’establiment sense ella, amb les consegüents incidències si l’establiment està ple. Pot convertir-se en un caos que desprestigiï al restaurant i creant malts entesos que afectin la fidelització dels clients.
No es tracta de instaurar un sistema policial que ens multi amb afany recaptatori, però negligències d’aquest tipus han de ser considerades: Com reaccionaria qui acostuma a no anul·lar una reserva, si en el seu negoci o empresa li fessin el mateix?. El més suau seria que posessin un crit al cel, dediquessin uns quants improperis i consideressin al seu client com una persona informal i de poc fiar.
Alguns propietaris de restaurants s’inclinen a pensar que una reserva és una situació còmoda per al client, que pot atreure a uns altres al restaurant i eliminar el temps d’espera. Però també significa un risc, perquè en la majoria dels casos, una reserva és una situació en la qual el client no pensa que està associada al criteri de compromís. També trobem restauradores que tenen interioritzat que, encara que el client no hagi consumit el menjar, quan realitza una reserva ja va consumir la taula.
Com a anotació, comentar que una forma de planificar l’assistència a un restaurant està sent afavorida pels smarphones i altres dispositius que permeten realitzar reserves online a través de portals o de forma directa. Ja posseeixen una important implementació i en 2015 van significar el 50% de les reserves realitzades a través de la xarxa. Darrere apareix un perfil molt identificat amb homes d’entre 30 i 45 anys, urbanites, amb dispositius mòbils d’última generació i una mitjana de reserva d’entre quatre i cinc hores abans d’assistir. En aquest cas, realitzar una anul·lació en un portal de reserves resulta complicada.
La reflexió final és molt més senzilla: Sense arribar al cas d’alguns restaurants australians que han creat una base de dades compartida amb els “mals reincidents que no anul·len reserves” i aparèixer en la llista de “no reservar taula”, totes les persones haurien de ser més compromissàries i pensar a la manera antiga, quan es considerava que la paraula donada valia més que un contracte, o realitzar alguna cosa tan simple com trucar per telèfon per anul·lar una reserva.