{"id":2133,"date":"2015-12-18T08:10:40","date_gmt":"2015-12-18T08:10:40","guid":{"rendered":"https:\/\/inspiring-antonelli.185-186-170-197.plesk.page\/2015\/12\/18\/mariano-gonzalvo-y-lo-paller-del-coc-surp-nos-escogio\/"},"modified":"2015-12-18T08:10:40","modified_gmt":"2015-12-18T08:10:40","slug":"mariano-gonzalvo-y-lo-paller-del-coc-surp-nos-escogio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/2015\/12\/18\/mariano-gonzalvo-y-lo-paller-del-coc-surp-nos-escogio\/","title":{"rendered":"Mariano Gonzalvo y Lo Paller del Coc: &quot;Surp nos escogi\u00f3&quot;"},"content":{"rendered":"<p>Cada \u00e9sser hum\u00e0 posseeix una vida interior en la qual moltes vegades el desig de prendre decisions importants en la seva vida, queden relegades a no prendre-les mai. No \u00e9s el cas de Mariano Gonzalvo, qui sempre va tenir la necessitat de fugir de Barcelona i refugiar-se amb la seva cuina en un lloc \u00edntim en el qual realitzar-se com a persona i aconseguir el seu espai vital per desenvolupar petites grans coses que para ell signifiquen la conquesta de la seva vida. Juntament amb la seva parella Silvia Valls, van decidir escollir aquest lloc entre diverses localitats per habilitar una casa rural, fins que una visita a Surp, un petit poble proper a Rialp, els va fascinar i van decidir donar vida a un derru\u00eft paller per construir el seu projecte amb el nom de <a href=\"http:\/\/www.lopallerdelcoc.com\/index.php\/ca\">Lo Paller del Coc<\/a>. &#8220;Surp ens va escollir&#8221;, com comenta Mariano.<\/p>\n<p>Vol\u00edem mantenir una xerrada amb Mariano i el millor que pod\u00edem fer era viatjar a Lo Paller del Coc. Per arribar fins a Surp una vegada deixem Rialp, hem d&#8217;accedir per l&#8217;estreta carretera local dels Pirineus, superar el repte de diverses corbes de gaireb\u00e9 360\u00ba i pendent pronunciada. Per\u00f2 val la pena arribar fins a aquesta t\u00edpica localitat dels Pirineus de Lleida i els amants del paisatge i la naturalesa tenen un envejable observatori nom\u00e9s creuar el r\u00e8tol que ens anuncia que hem arribat. La vall ens obsequia amb una vista panor\u00e0mica que ensenya la seva immensitat des de la talaia dels mil metres de Surp.<\/p>\n<p>En arribar, pau, amb la sort d&#8217;un assolellat dia que facilita encara m\u00e9s sensacions positives, i tot aix\u00f2 en un poble amb un cens de vint habitants.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/Surp.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-883\" alt=\"Surp\" src=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/Surp-1024x654.jpg\" \/><\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mariano-foto-2.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-887\" alt=\"mariano foto-2\" src=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mariano-foto-2-1024x339.jpg\" \/><\/a><\/p>\n<p>Busquem a Mariano i ho trobem al pati d&#8217;entrada d&#8217;un paller que ha estat transformat en restaurant, spa i tres petits encantadors apartaments. Els seus gaireb\u00e9 dos metres imposen i el meu metre vuitanta-tres es queda curt al seu costat. Ens esperava sense la sensaci\u00f3 de pressa que ens marca l&#8217;activitat barcelonina i el semblant de les persones que s&#8217;han mimetitzat amb el m\u00f3n rural.<\/p>\n<p>Va deixar enrere molts anys en els fogons com a xef i exercint de professor a l&#8217;escola Hofmann, &#8220;no perqu\u00e8 tingu\u00e9s algun problema amb la dedicaci\u00f3 professional que realitzava &#8211; afirma Mariano -, la decisi\u00f3 va venir des de molt dins, perqu\u00e8 feia uns anys que en el meu interior una veu insistia a buscar el meu veritable espai. Somiava amb tenir un lloc com aquest i em preguntava com crear-ho. Quan ho vaig iniciar, vaig comen\u00e7ar a afrontar-ho en el dia a dia, polint detalls i esperant un final al que encara no ha arribat, vivint el fluir d&#8217;aquesta evoluci\u00f3 per dedicar-ho als nostres hostes.&#8221;. Potser per experimentar les seves sensacions, elaborant un plat a foc lent, prenent com a ingredients el silenci, la pau i estar b\u00e9 amb un mateix. Encara que al principi la seva fam\u00edlia i amics &#8220;callaven quan venien a veure la transformaci\u00f3 del paller, crec que pensant que est\u00e0vem bojos perqu\u00e8 ens an\u00e0vem a viure a unes ru\u00efnes. Despr\u00e9s, quan les obres es van acabar i van tornar, comentava amb Silvia que si al principi no deien gens, ara pensen tot el contrari&#8221;.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;un temps d&#8217;interessant conversa, ens dirigim al seu santuari i entrem en el taller gastron\u00f2mic, un lloc ecl\u00e8ctic per\u00f2 amb molta personalitat. Amb la pres\u00e8ncia d&#8217;una cuina contempor\u00e0nia que combina amb un menjador r\u00fastic, presidit per una llarga taula que acull a un m\u00e0xim de deu persones. Per qu\u00e8 nom\u00e9s fins a deu? -li pregunto a Mariano-, &#8220;Els qui v\u00e9nen a Lo Paller del Coc, han de trobar un lloc en el qual el protagonisme del menjar estigui acompanyat d&#8217;una bona xerrada, i que aquest m\u00e0xim de deu persones se sentin relaxades, coneguin quan comen\u00e7a l&#8217;\u00e0gape, per\u00f2 no quan acaba. V\u00e9nen a gaudir i el poder que t\u00e9 aquesta taula \u00e9s una experi\u00e8ncia que no es troba en un restaurant convencional&#8221;.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mariano-foto-1.jpg\"><img decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-large wp-image-886\" alt=\"mariano foto-1\" src=\"http:\/\/jordiangli.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mariano-foto-1-1024x310.jpg\" \/><\/a><\/p>\n<p>La seva carta no existeix. El desig de sorprendre, la inspiraci\u00f3 i els escollits productes de la zona o de temporada recentment portats a la seva casa, els recollits en el seu hort o el resultat de la recerca de l&#8217;aportaci\u00f3 de les herbes silvestres o conreades, s\u00f3n el que despr\u00e9s menjaran. Interpretats per la psicologia de Mariano que endevina els gustos gastron\u00f2mics dels seus clients mentre conversa amb ells. \u00c9s una estranya sensaci\u00f3 a mig cam\u00ed entre la sorpresa i el gaudir de la seva cuina. Mariano deia que &#8220;em fascinen els productes que regala aquesta zona. Com l&#8217;ovella basiva, la carn de la qual em va entusiasmar encara que la seva crian\u00e7a sigui molt limitada. Vaig trigar quatre anys en conv\u00e8ncer a alg\u00fa me la cri\u00e9s i ara he aconseguit posar en la taula la carn d&#8217;un animal que ha pastat en llibertat durant un o dos anys i que no trobes en cap lloc perqu\u00e8 no es comercialitza, qu\u00e8 m\u00e9s pot demanar un cuiner?. Tamb\u00e9 havia sentit i llegit molt sobre el carner i aqu\u00ed he descobert a aquest be capat i adult en tota la seva excepcional autenticitat, encara que per cuinar-ho regularment no disposar\u00e9 d&#8217;ell fins a dins d&#8217;un any. Perqu\u00e8 aqu\u00ed, tot \u00e9s aix\u00ed, les coses van a poc a poc, a difer\u00e8ncia de les grans urbs, en les quals no s&#8217;espera quatre anys per servir productes d&#8217;aquest tipus i si \u00e9s el cas, es porten ovelles de Nova Zelanda&#8221;.<\/p>\n<p>Mentre es troba en plena elaboraci\u00f3 dels plats del nostre menjar, segueixo plantejant-li preguntes, esperant la seva resposta. \u00c9s una espera erma, tal \u00e9s la seva concentraci\u00f3 que nom\u00e9s la manipulaci\u00f3 dels seus estris i productes de la seva creaci\u00f3 absorbeixen el seu espai-temps. &#8220;Quan est\u00e0s en plena preparaci\u00f3, la teva concentraci\u00f3 est\u00e0 en el plat i la teva expressi\u00f3 verbal \u00e9s el silenci&#8221; -li comento-, al que trencant aquest escrupol\u00f3s rictus, amb la seva profunda veu plena de matisos, em respon amb un &#8220;tranquil, estic pendent del que em dius&#8221;. Encara que de vegades, sembla submergit en un univers paral\u00b7lel, fixant la vista en un punt, com si volgu\u00e9s certificar el seu pensament en alguna q\u00fcesti\u00f3, connectant de sobte amb la realitat i mostrant un somriure c\u00f2mplice, a manera d&#8217;un &#8220;estava elaborant una resposta adequada&#8221;.<\/p>\n<p>La inspiraci\u00f3 del dia ens va portar a la taula tres etapes molt b\u00e9 estructurades, certificades amb el segell de molts anys d&#8217;activitat com a xef i estudi\u00f3s de la gastronomia, que es van plasmar en un entrant de cecina i llom, Oh, quins fumats!, formatge blau i un tabal d&#8217;alberg\u00ednia amb torreznos, un primer plat amb botifarra, bolets, ou de gallina jove i unes postres amb gelat de figa chantill\u00ed crem\u00f3s perfumat.<\/p>\n<p>El resultat, superb, la m\u00e0 de Mariano i els productes de la zona es van fusionar en una conjunci\u00f3 perfecta, gaireb\u00e9 filos\u00f2fica que ens van fer viure el seu amor per la vida i la cuina asseguts en una taula que transmet coses.<br \/>\nMariano no \u00e9s el Dalai Lama ni dirigeix el Potala, per\u00f2 aquest senyor t\u00e9 karma. Crec que \u00e9s el que <a href=\"http:\/\/jordiangli.com\/ca\/mariano-tho-dec-tot-profe\/\">afirmaria Jordi Angl\u00ed<\/a>.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/linedos.com\/ca\/\">Jose Rabad\u00e1n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada \u00e9sser hum\u00e0 posseeix una vida interior en la qual moltes vegades el desig de prendre decisions importants en la seva vida, queden relegades a no prendre-les mai. No \u00e9s el cas de Mariano Gonzalvo, qui sempre va tenir la necessitat de fugir de Barcelona i refugiar-se amb la seva cuina en un lloc \u00edntim [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-2133","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2133"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2133\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/jordiangli.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}