Foto web Lo Paller del Coc
L’associació amb el meu ofici i passió va començar des que era molt petit i es va iniciar quan freqüentava la cuina on la meva àvia preparava uns fantàstics plats en què els aromes encara tinc gravats en la meva ment i al meu olfacte. Aquelles visites i consells han quedat com llunyans records culinaris, però van constituir el primer apunt, que anys després va definir la meva vida.
El següent apunt és la imatge d’una etapa de lluita amb els meus pares quan els vaig anunciar que volia estudiar cuina. El “Pare vull ser artista” d’aquella època, en aquest cas cuiner, no els sonava molt afinat i es van oposar rotundament fins que no cursés el batxillerat. Els tres anys com batxiller van ser llargs, durs i poc motivadors per a mi. El més important era que en acabar estudiaria cuina, el meu somni!
I aquest dia va arribar.
Era setembre del 95 quan a les vuit del matí estàvem citats a l’escola Arnadí (Hofmann), centre que vam escollir amb els meus pares aquell mateix estiu. Recordo el primer viatge de 20 minuts amb metro cap a l’escola, eterns, amb nervis, il·lusió i com no, una mica espantat perquè no sabia què trobaria.
Just en arribar a l’escola ens van dirigir al que cridaven aula de demostració. Allà ens vam reunir els que seríem la cinquena promoció de l’escola. Recordo les paraules d’Eric Sinning, cap d’estudis, donant-nos la benvinguda. En els deu minuts que van durar les seves paraules, tots vam entendre que no seria fàcil. Existien unes regles i havíem de complir sí o sí. No hi havia alternativa. I els 28 mesos següents significaven allò que buscava des de la meva infància: aprendre a cuinar.
En aquesta mateixa aula ens van presentar a Mariano Gonzalvo, qui sense cap mena de dubtes ha estat la persona més important i influent per al desenvolupament de la meva carrera professional.
He de reconèixer que la primera impressió no em va agradar gens. Mariano és molt alt, en aquella època portava barba i era força seriós… , uffff , quines primeres paraules!
Ara presumeixo en dir que vaig ser el seu alumne. Després d’aquests més de dos anys d’escola, la primera impressió del meu professor va canviar a considerar com un “guru”, un ” Déu”. Possiblement és a qui et vols semblar de més. Ara després de passat força temps, segueixo sense conèixer a algú amb aquesta passió, subtilesa, tacte i savoir faire.
Sempre defensant el producte, mimant, transmetent la seva passió, discreció, respecte, en una paraula: valors. Que important és tot el que Mariano va influir a tots els alumnes de la cinquena promoció.
Després de l’escola i incorporar aquests valors en el meu ADN, vaig tenir la sort de treballar en Georges Blanc, La Cote Saint Jaques, a França i Els Arcs, Can Pineda o Cinc Sentits A Barcelona.
Un pas més es va produir quan Jordi Estadella (el gran Jordi Estadella!) Em va oferir l’oportunitat de treballar a la ràdio i allà vaig estar durant gairebé 8 anys compartint micròfon amb aquest gran mestre. Allà ens reuníem cada dijous Carme Gasull, Philippe Regol, Enric Canut, Meritxell Falgueres, Lluís Manel Barba, Daniel Vázquez Sallés (fill de Vázquez Montalbán) i molts més amics per parlar de gastronomia. Vaig tenir la sort de coincidir amb els millors i aprendre d’ells.
Gràcies a aquesta experiència, Elisenda Roca em va proposar col·laborar en el seu programa “La Tarda” de BTV juntament amb Adam Martín. Allà vaig poder desenvolupar un programa de cuina en directe que em va resultar molt divertit. “La Tarda” acabava amb la secció de cuina i el temps estava supeditat al que deixaven altres seccions, que de vegades quedava limitat a cinc minuts en lloc dels quinze que em corresponien: cuinar era tot un repte! Aquesta etapa va ser molt entranyable i em va obrir les portes per emetre “Plats”, un programa propi al canal Estil9.
Sembla que va ser ahir, però d’aquí a molt poc es compliran 20 anys d’aquest mes de setembre de 95 en què vaig entrar per primera vegada a l’escola Hofmann, de tenir la fortuna que Mariano Gonzalvo m’inculqués uns valors i una passió que després de tants anys segueix intacta.
Ara Mariano gaudeix de casa rural “El Paller del Coc” a Surp (Lleida), gaudint al màxim de l’entorn, del seu hort, els seus cavalls… , encara que igual troba a faltar la seva fantàstica tasca docent, o no.