Des de fa algun temps m’arriben notícies d’una moda que gira entorn dels horts urbans. Sembla com si de sobte tots hauríem de ser autosuficients amb les verdures que ingerim i menjar sa, com és el cas dels muppies, la nova tribu urbana de moda substitutiva dels hipsters, identificats com a nadius digitals capaços de realitzar multitud de coses alhora, buscant una vida sana, respecte pel medi ambient i amb un punt yuppie per aconseguir èxit laboral.
Clar que en un pis de qualsevol ciutat amb una superfície mitjana de 80 metres quadrats, com no sacrifiquem espai necessari per viure còmodament o no tinguem una terrasseta, em pregunto on podem plantar aquestes mini enciams amb les quals ens obsequien en algun que un altre supermercat.
Associat a això, em ve a la ment aquella resposta reflectida en un estudi, quan a uns nens els preguntaven sobre l’origen dels ous que consumim i amb tota la innocència del món exclamaven: del supermercat. El desconeixement, o potser, la llunyania del món agrari per part dels urbanites, provoca que una ment infantil sense coneixement previ situï en el lloc on es compra, el meravellós i dur procés agrari de producció dels aliments. La sort és que en molts llocs de vacances en els quals les famílies poden compartir el seu oci, compten amb un hort o un corral perquè els nens tinguin una aproximació per conèixer que els productes que trobem en les prestatgeries dels supermercats, no es produeixen allí.
Com en el meu pis no trobo el lloc adequat per a un hort urbà, em decideixo per un camí intermedi i ara que l’estiu estreny, busco dominar alguna cosa tan bàsica com escollir un bon meló. La meva capacitat és nul·la i començo a estar cansat d’equivocar-me en moltes ocasions en la seva elecció. Espontàniament prenc una decisió pràctica com anar a un lloc del mercat proper al meu domicili i realitzar un curset.
Una vegada allí, conec a Joan, amo d’un lloc de fruites i verdures, amb un rànquing de centenars de milers d’hortalisses venudes i personatge xerraire que aconsegueix diàriament buidar el seu petit espai, abarrotat de caixes, amb un aparador minimalista al qual amb prestesa despatxa la seva mercaderia. “Noi -em diu-, el que preguntes no té molts secrets -encara que sigui un total desconeixement per a mi-. Quin és la classe de meló que acostumes a menjar?, perquè existeixen més de cent varietats”. Li indico que la de pell de gripau, això sí que ho conec per la seva forma de pilota de rugbi, amb una escorça verda solcada de taques que s’assembla a la pell d’aquest batraci. Contínua amb la seva classe exprés amb un eixerit “com tot en la vida, has d’utilitzar els teus sentits. Primer la vista, que tot entra pels ulls, si veus esquerdes o trencaments, cuidat!, segur que s’ha copejat durant el transport i probablement no està en bon estat. Si observes alguna zona més clara, sempre haurà de ser de color groc, però si és blanca o verdosa, indica que el meló ha estat recollit quan encara estava verd”.
Mentre m’explica la seva tècnica, no deixa d’atendre als seus clients, despatxant amb prestesa i suggerint a la seva clientela fidel els productes que sap que els agraden. En un parèntesi del seu frenètic despatxar, continua la seva classe. “No has d’oblidar l’olfacte, perquè quan el meló està al seu punt té una característica olor dolça. Si fa molta olor, és que ja està passat i si no té olor, has de deixar-ho madurar un parell de dies embolicat en un paper de periòdic i a temperatura ambient. També has d’escoltar, si ho sacseges i sents un moviment interior, no l’agafis, doncs segurament ja està passat. I no deixis d’utilitzar el tacte pressionant l’extrem oposat al de la mata, si cedeix un o dos mil·límetres, està bo”.
Mentre anava posant en pràctica els seus consells amb els melons que tenia al meu abast, em va recomanar que per conservar-los una vegada oberts, és convenient retirar els extrems i les llavors. Aquestes zones són les que maduren abans i per on comencen a passar-se.
El meu curset va arribar a la seva fi, això sí, amb la sensació d’haver deixat enrere la meva ignorància melonera i amb dos bons exemplars en la cistella, ben escollits, tenint molt en compte els consells de Joan. Des de la meva visita, només compro la fruita en el lloc d’en Joan.
Comenta